244 hasil
Menampilkan 1–20 · 0,67 detik · RSS
Ítaca, Iss 17, Pp 187-203 (2026)
ISSN 2172-5500 · Universidad de Alicante · 244 artikel di indeks
-
Artikel Jurnal
Ressons de Georges Méliès en l’obra poètica de Joan Brossa
Joan Brossa sentia una gran fascinació per la màgia i l’il·lusionisme, que traspuà la seva obra poètica. En aquest sentit, els espectacles d’alguns dels il·lusionistes més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX, com Leopoldo Frègoli i Georges Méliès, esdevingueren un punt de…
-
Artikel Jurnal
Approaching the materiality of poetry as intersemiotic, feminist translation strategy: Roser Matheu and Dolors Miquel
Marking a contrast to so-called inter- and intra-lingual processes, those based on the conventions of two languages (source and target) and the perceived potential for equivalence between them, in the mid-twentieth century, Roman Jakobson coined the term ‘intersemiotic translation’ (1959) as a…
-
Artikel Jurnal
Ressenya del llibre: Gómez Mompart, J. L.; Tresserras, J. M.; Marco, E.; Pérez i Moragón, F. i Cano, J. À. (2022). Joan Fuster i el periodisme
Joan Fuster i el periodisme ofereix cinc estudis d’especialistes que porten el títol com fil conductor de tots ells, a través de diferents vessants del Fuster periodista que resulten ser del tot noves en la investigació sobre l’escriptor de Sueca. Tot plegat, conforma un conjunt que aprofundeix en…
-
Artikel Jurnal
Una lectura comparada entre Canigó, de Jacint Verdaguer, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, des d’una perspectiva ecofeminista
Aquest article proposa una lectura comparada entre Canigó, de Jacint Verdaguer, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, des d’una perspectiva ecofeminista perquè situem al centre del diàleg entre aquestes dues obres el rol de la natura i la seva relació amb la humanitat. A més, és una òptica…
-
Artikel Jurnal
Manuela Agnés Rausell, escriptora de la Renaixença: una aproximació a l’obra poètica en català
Manuela Agnés Rausell i Soriano (1839-1918) forma part de la nòmina d’escriptors i escriptores valencians que van participar en el moviment de recuperació i dignificació de la llengua catalana com a llengua de cultura conegut com a Renaixença. Membre activa del valencianisme des de la fundació de…
-
Artikel Jurnal
Ressenya del llibre: Marta Matas Roca (2025). Sebastià Juan Arbó. De la realitat viscuda a la ficció narrativa
A Sebastià Juan Arbó. De la realitat viscuda a la ficció narrativa, Marta Matas Roca construeix una mirada que ens acompanya en la lectura de la narrativa d’Arbó (la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) sense que en cap moment tinguem la impressió que ens la imposi. És l’obra arboniana la que està al…
-
Artikel Jurnal
Els dissenys de Mariaelena Roqué a partir de l’anàlisi multimodal de la representació escènica
Un dels corrents metodològics que ha cobrat major rellevància en els últims temps és l’anàlisi multimodal dels textos artístics. Aquest enfocament incorpora nocions de diverses propostes teòriques relacionades amb l’abast semiològic i pragmàtic de les parts constitutives, així com amb el valor…
-
Artikel Jurnal
Ecopoètica i imaginació política a Si una emergència, de Mireia Calafell
Aquest article proposa una lectura crítica de Si una emergència (Premi Carles Riba 2023), de Mireia Calafell, en el marc de l’ecopoètica. L’estudi parteix de la idea que el llibre articula una poètica de la vulnerabilitat i de la interdependència, en què el col·lapse i la regeneració són parts d’un…
-
Artikel Jurnal
Les petjades del gòtic literari als personatges d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas
Aquest article té com a objectiu analitzar de manera detallada i aprofundida els personatges de Els sots feréstecs (1901), de Raimon Casellas, com a mostra del reflex del gòtic literari europeu i americà dins el Modernisme català. A partir d’aquesta anàlisi, es pretén establir vincles entre els…
-
Artikel Jurnal
Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà
L’article explora les causes per les quals les escriptores i les dones en general no han estat objecte del gènere biogràfic fins als anys setanta i vuitanta del segle XX coincidint amb l’avançada del feminisme que trenca amb la visió essencialista de les dones i el rol de domesticitat determinat…
-
Artikel Jurnal
El tòpic de la dona que passa: el tractament humorístic en la poesia catalana contemporània
Aquest article analitza el tòpic literari de la dona que passa —la trobada fugaç amb una desconeguda a l’espai urbà— des dels seus orígens al segle XIX fins a la poesia catalana contemporània, i posa especial atenció al tractament humorístic. Parteix de la configuració arquetípica en la poesia…
-
Artikel Jurnal
La visibilització del patrimoni literari femení a la ciutat de Tarragona com a pràctica educativa
El cànon literari que es troba en els llibres de text parteix d’una perspectiva androcèntrica. La nova llei educativa i les iniciatives de docents volen revertir aquesta situació de desigualtat. La legislació educativa permet construir noves metodologies per part dels docents en forma de situacions…
-
Artikel Jurnal
Afectes i emocions a les ciutats d’Àngels Gregori, Mireia Calafell i Maria Callís
L’article analitza tres mostres de poesia urbana femenina actual escrita en català des del paradigma dels anomenats gir espacial i gir afectiu. L’espai urbà no es considera un simple escenari sino que esdevé un món simbòlic on emergeixen emocions que circulen a través de la poesia. La recerca se…
-
Artikel Jurnal
Presentació del dossier monogràfic: Mirades a la poesia catalana: de la Renaixença al segle XXI
Presentació del dossier monogràfic: Mirades a la poesia catalana: de la Renaixença al segle XXI.
-
Artikel Jurnal
Jaume Casas i Pallerol i la microhistòria poètica de la Renaixença
La microhistòria és un corrent dins de la historiografia general que estudia aspectes particulars de la societat que poden tenir rellevància en la visió històrica general. En literatura, l’atenció a autors, moviments literaris o escoles que han estat desatesos per la historiografia literària…
-
Artikel Jurnal
La veu lírica de Maria Àngels Anglada: autoconsciència i reflexions sobre la creació poètica
La reflexió sobre el fet poètic i la veu lírica és un element que vertebra el conjunt de l’obra poètica de Maria Àngels Anglada. És una temàtica que l’autora presenta a través de formulacions ben diverses: de vegades les referències a la creació poètica són subtils, només apuntades; però d’altres…
-
Artikel Jurnal
De bestias sobrenaturales a fauna de la naturaleza: las especies animales, su significación y su relación con el individuo a la luz de la expansión del siglo XII en Santiago de Compostela
El artículo toma como centro la consideración de las especies animales y la relación que mantienen con las poblaciones e individuos para reinterpretar su significación en una perspectiva nueva: la de los cambios sociales y económicos de la expansión de la plena Edad Media, en este caso limitando el…
-
Artikel Jurnal
Bibliografia general de Llorenç Soldevila i Balart (1970-2024), I: obra de l’autor
Llorenç Soldevila i Balart fou un filòleg i professor que destacà per la seva recerca en la relació entre literatura i territori, especialment a través de la seva obra magna Geografia Literària, una col·lecció de dotze volums que abasta tots els Països Catalans. Nascut a Monistrol de Montserrat…
-
Artikel Jurnal
Realitat augmentada i multimodalitat en rutes literàries: un estudi de cas a partir de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés i l’app RuTIC
El present treball se centra en l’estudi d’una aplicació mòbil (RuTIC, Literatura i paisatge mediterrani: aplicació de noves tecnologies per al disseny de rutes literàries), que incorpora realitat augmentada i multimodalitat, com a instrument de mediació per al seguiment de la ruta literària del…
-
Artikel Jurnal
Imagens de animais no Ms. 1 Azul da Academia das Ciências de Lisboa: coerência simbólica e estímulo à reflexão
Estudo de um conjunto de iluminuras com representações de animais existentes no ms. 1 Azul da Crónica de 1344, atualmente na Academia da Ciências de Lisboa. Defende-se que estas imagens (que têm sido consideradas e estudadas sobretudo pela sua vertente decorativa) transportam uma carga semântica…